Una barrera per a les dones: masclistes a l’esport d'elit.

Hi ha individus que, per les seves capacitats, estatus social o presència als mitjans de comunicació, juguen un paper de referent a la societat. Aquest és el cas d’esportistes d’elit, entrenadors i presidents d’organitzacions esportives, que influencien milions de persones, sovint joves que practiquen esport. Les seves opinions són respectades i tingudes en compte, i la seva imatge, utilitzada en spots televisius comercials i en favor de causes de tota mena.


Però, què fan aquests referents per l’esport femení? Doncs per desgràcia no només és una qüestió que deixen de banda, sinó que tot sovint trobem declaracions marcadament masclistes en boca d’aquestes persones. Sistemàticament es menysprea l’esport femení fent ús de tota mena de tòpics i estereotips; no sols reproduint-los, sinó que també atacant als referents esportius femenins, fent-ne burla i rebaixant el seu prestigi. Tot plegat, això provoca, en primer lloc, que els esportistes de base i les noves generacions de jugadors i jugadores assumeixin com a bones aquestes opinions, estereotips i prejudicis i, en segon lloc, que les dones esportistes quedin orfes de referents femenins, fet que les situa com a anomalia i no com a normalitat.


Davant d’aquesta situació, és molt important denunciar aquestes actituds i comentaris masclistes per tal d’aconseguir que desapareguin i no perpetuar l’androcentrisme a l’esport.


Per tot això, denunciem-los! Prou impunitat al masclisme dins l’esport!

Una barrera per a les dones: masclistes a l'esport d'elit

Hi ha individus que, per les seves capacitats, estatus social o presència als mitjans de comunicació, juguen un paper de referent a la societat. Aquest és el cas d’esportistes d’elit, entrenadors i presidents d’organitzacions esportives, que influencien milions de persones, sovint joves que practiquen esport. Les seves opinions són respectades i tingudes en compte, i la seva imatge, utilitzada en spots televisius comercials i en favor de causes de tota mena.

Però, què fan aquests referents per l’esport femení? Doncs per desgràcia no només és una qüestió que deixen de banda, sinó que tot sovint trobem declaracions marcadament masclistes en boca d’aquestes persones. Sistemàticament es menysprea l’esport femení fent ús de tota mena de tòpics i estereotips; no sols reproduint-los, sinó que també atacant als referents esportius femenins, fent-ne burla i rebaixant el seu prestigi. Tot plegat, això provoca, en primer lloc, que els esportistes de base i les noves generacions de jugadors i jugadores assumeixin com a bones aquestes opinions, estereotips i prejudicis i, en segon lloc, que les dones esportistes quedin orfes de referents femenins, fet que les situa com a anomalia i no com a normalitat.

Davant d’aquesta situació, és molt important denunciar aquestes actituds i comentaris masclistes per tal d’aconseguir que desapareguin i no perpetuar l’androcentrisme a l’esport.

Per tot això, denunciem-los! Prou impunitat al masclisme dins l’esport!

Dones esportistes, dones invisibles

Gràcies a les reivindicacions del moviment feminista, les dones hem assolit una certa visibilitat dins la vida pública a la societat occidental, si bé una visibilitat no sempre ben assumida ni exempta de conflicte. L’esport, que constitueix un dels àmbits públics més importants de socialització, encara és un espai d’homes i per a homes. Les dones hi tenim un paper d’acompanyament i de reclam sexual. I, no n’hi ha cap dubte, els mitjans de comunicació, per la seva inqüestionable influència social, tenen gran part de la responsabilitat en la perpetuació d’aquesta situació.

La premsa esportiva i les seccions d’esports ignoren sistemàticament la dona esportista: el 3’13% de l’espai esportiu és la misèria que es dedica a l’esport femení. I encara més, el rol de gènere de les dones esportistes és constantment qüestionat (la seva feminitat), quan no és el cas en que les dones passen a ser tractades com a objectes sexuals.

Les dones catalanes som una anècdota dins l’esport, tot i comptar amb victòries i títols suficients per avalar, almenys, un tracte paritari. Si els mitjans de comunicació són els encarregats de transmetre els valors d’una societat, les dones rebutgem aquests valors i ens neguem a quedar-nos callades i anònimes. Les dones també sabem jugar!

Això tampoc és futbol femení

Això no és futbol femení (2)

Ser dona i que t'agradi l'esport pot fer-se difícil. Ja no sols a l'hora de practicar-lo, sinó que a l'hora de comprar premsa esportiva també quedem relegades al paper d'objecte sexual-decoratiu. Fins quan tolerarem que se'ns menystingui d'aquesta manera? 

Això no és futbol femení

Això no és futbol femení (1)

Una de les mostres de sexisme més freqüent en el futbol, i en l'esport en general, és la ridiculització que es fa de l'esport femení omplint-lo de tòpics i estereotips, fent-lo simpàtic als ulls dels homes, ja sigui barrejant l'esport amb elements de la vida quotidiana associats a les dones, ja sigui fent de l'esport femení una curiositat eròtica més de tantes. 

Tot plegat degrada la pràctica de l'esport femení i manté l'status quo de dominació, on només els homes tenen dret a ser esportistes amb un prestigi reconegut i les dones només tenen dret a ser les eternes amateurs que fan gràcia, quan no se les convida directament a fer d'animadores. 

N'estem fartes! Prou sexisme!

No saps què és "No em toquis els ovaris"?

Aviat més informació!
Segueix-nos al Twitter i al Facebook.